Això seria el que ens faria falta per tal que els nostres carrers estassin arreglats i nets. I és que resulta que allò que no veuen ni hi reparan els regidors d’aquest municipi, ni tant sols quan els hi comuniques, any rera any, la setmana abans de Sant Marçal, tot aflora i tot és adobat i netejat.
Això sí, just al voltant més immediat d’allà on fan la festa. Un poc més enfora, els veïnats ja estam acostumats i podem seguir esperant fins el dia del judici final.

Na Mata Saltarina
anava per ballarina,
però el bosc la va tapar
i el somni es va trencar.

Aquest es una de les gloses que Pere Llofriu va dedicar fa uns anys a alguns individus del bosquet de Sant Marçal. Podeu llegir-la sencera, al bloc dels Amics dels Arbres, fent clic aquí.